dilluns, 25 de febrer del 2013

Mystery Socks

Al Gener em vaig apuntar a un Kal de mitjons juntament amb algunes amigues de l'Spanish Swap, però aquest cop ha estat diferent, ja que el que anàvem a fer era tot un misteri, d'aquí el nom Mystery Socks.
Per a qui no sàpiga de que va, quan t'apuntes a un Kal, fas un patró a la vegada amb varies persones, però al tractar-se d'un misteri, saps la peça que teixiràs, en aquest cas uns mitjons, però no saps com serà, així que vas totalment a cegues. Cada setmana reps una pista i tot i que mentre vas fent el patró et vas fent a la idea de com serà, fins que no l'acabes no veus el resultat final. Amb tot això t'arrsiques a que la peça final no t'agradi gens. O que no sigui com t'esperaves. O que sigiu un desastre total. O que... bé, ja jutjareu vosaltres
Com que la disenyadora, la Kirsten Kapur, fa uns mitjons, molt bonics, vaig i vem pensar que no podia fallar, així que amb l'emoció de la primera pista ja em vaig endur el primer desengany.
Fru, frus????? I començant per dalt????
Vaig fer i desfer el frufru, o picots, o com els hi vulgueu dir, mil cops, i es que no m'agradaven gens, així que finalment el vaig treure i vaig fer la primera pista a la meva manera, normal i senzilla.


Però com l'esperança és l'ultima cosa que es perd, vaig esperar encara més impacient la segona pista i aquest cop no em va decepcionar, el dibuix m'agradava, ràpid de fer i entretingut. Només que els laterals no m'acaben de fer el pes ja que els punts del revés quedaven una mica oberts on es canviava d'agulla, però després un cops posats no es nota tant. 
 
 
Després la tercera, el taló, com que sempre faig el mitjons començant per la punta no estic gaire acostumada a fer el taló de la manera que deia i juntament amb la cuarta pista, la part del peu, em vaig començar a posar nerviosa ja que si fins aquest moment m'estava agradant el resultat, ara no m'acabava de fer le pes i quan va arribar l'última pista, la dels dits vaig veure que l'hauria de modificar i fer la punta com a mi m'agrada ja que si no, no m'haguéssin quedat bé.
I sembla que no, però fins que no vaig acabar de cosir la punta dels dits i me'ls vaig posar, no vaig poder decidir, que no són els mitjons de la meva vida, però que me'ls posaré amb molt de gust. Si més no, la llana és super suau i agradable, i el color m'encanta. 
 




Llana: Cascade Heritage Sock
Agulles: 2.5mm
Podeu trobar més detalls del patró aquí


10 comentaris:

Lua ha dit...

Nena, doncs jo els trobo super monus! I super currats, mare de deu... jo no sabria pas ni per on començar...jeje!
El que no acabo d'entendre és pq els has fet de color taronja... què t'ha passat laieta? Jijiji!!!
Jo crec que podries dedicar-te a escriure patrons i els vens, pq visto lo visto veig que l'has ben canviat! ;)
Fora conyes, nena, que t'han quedat monissims!
Petons!!!!

El Sotaescala ha dit...

estan molt be , son molt macus


roser

albis ha dit...

El color és preciós, la llana de Cascade surt molt bona. El disseny una me---, jo tb vaig ser víctima d'aquest mystery.

Kukufrakak ha dit...

me encanta el color!!!!!
ahhh!
tengo lana para este y el año q viene...pero...
ummmmmm

CABDELLÀNIA ha dit...

Són requetemaquíssims!!!
Muuas
Ana

Ganxetades ha dit...

No et diré una mentida, no m'agraden gaire però ja saps que jo no sé res de mitjons!

M. ha dit...

Asignatura pendiente para mi. Esos tienen que ser muy dificiles

ENTRE TROQUES ha dit...

Només per l'espectació i la intriga ja val la pena! El resultat també.

delimalimon ha dit...

Són preciosos Laia, ja saps que una de les meves assignatures pendents és fer-me uns mitjons al Llanàrium ;) Un petò!!

Márcia ha dit...

Lindos trabalhos amiga!
Tudo de bom.